Quins aspectes hem de tenir en compte si pensem en habitatges per a persones amb discapacitat física, que es desplacen amb cadira de rodes?

Un habitatge dissenyat per a una persona amb discapacitat física ha de tenir característiques que facilitin la seva accessibilitat, mobilitat i comoditat, permetent-li desenvolupar-se de manera independent i segura.
Aquí hi ha algunes característiques principals que haurien de ser-hi presents:

1. Accés sense barreres: L’entrada a l’habitatge ha de ser accessible sense obstacles, com graons, portes pesades o tiradors de difícil subjecció.
2. Portes i passadissos amples: Les portes han de ser prou amples per permetre el pas duna cadira de rodes, mínim 80cm. Els passadissos, que cal intentar minimitzar, també han de ser amples per facilitar la mobilitat dins de l’habitatge.
3. Adaptacions al bany: El bany ha de comptar amb un disseny accessible que inclogui una dutxa sense barreres, enrasada amb el paviment i amb prou espai per maniobrar en cadira de rodes, així com les ajudes tècniques necessàries per facilitar l’ús de les peces que el componen, principalment el vàter i la dutxa, on es realitzen transferències.
4. Cuina adaptada: La cuina ha d’estar dissenyada perquè tots els elements essencials siguin fàcilment accessibles des d’una cadira de rodes. Els taulells han d’estar a alçades adequades, així com els armaris i els electrodomèstics, que també han de ser de fàcil ús.
5. Dormitori accessible: El dormitori ha de ser espaiós i ha de permetre l’accés amb cadira de rodes. L’alçada del llit i dels mobles ha de ser adequada per a la comoditat i facilitat d’ús. La distribució interior de l´armari s´adequarà per garantir l´abast al seu interior.
6. Instal·lacions de seguretat: L’habitatge ha de comptar amb mesures de seguretat addicionals, com ara, detectors de fum, de inundació i alarmes d’emergència que siguin accessibles per a la persona amb discapacitat.
7. Sistemes de suport tecnològic: Si és possible, es poden instal·lar dispositius d’assistència tecnològica, com ara sistemes de domòtica o control per veu per facilitar l’operació d’equips i serveis dins de l’habitatge, així com sistemes de comunicació amb els familiars propers.
8. Paviments i superfícies adequades: Els terres han de ser antilliscants per prevenir caigudes i han de ser fàcils de netejar i mantenir, sobretot a les peces tècniques com el bany.
9. Il·luminació adequada: L’habitatge ha de tenir una il·luminació adequada a totes les àrees per facilitar la visibilitat i prevenir accidents.
10. Espais exteriors accessibles: Si l’habitatge té àrees a l’aire lliure, cal que siguin accessibles per a la persona amb discapacitat, amb rampes i passadissos adequats, o eliminant els ressalts de les balconeres.

És important destacar que cada persona amb discapacitat física té necessitats específiques concretes, per la qual cosa el disseny de l’habitatge s’ha d’adaptar a les necessitats individuals i preferències de la persona.
Sempre és recomanable consultar amb un professional especialitzat en accessibilitat i disseny universal per assegurar-se que l’ habitatge sigui el més inclusiu i accessible possible.