Arquetica

Article – De residència a llar (Asepau Nº05)

Proyecto Prodis 1

El mes de maig passat, ASEPAU ens va demanar formar part del seu 5to número amb una col·laboració molt important per a nosaltres: PRODIS

A continuació els compartim en l’article, també podran descarregar-lo del link al final d’aquest.

L’actuació presentada té per objecte proposar una alternativa al model actual de residència col·lectiva amb caràcter permanent, per a aquells perfils de persones que necessitin una alternativa a la pròpia llar. En aquesta ocasió es planteja cobrir aquesta necessitat per a unes 45 persones amb discapacitat intel·lectual.

L’encàrrec neix de la Fundació Prodis de Terrassa Barcelona, que tenia la ferma voluntat de desmuntar la clàssica residència vertical en pro d’un nou model que posés en el centre a la persona usuària i resolgués la necessitat d’allotjament permanent, com a alternativa a la pròpia llar, amb una solució el més pròxima possible a l’habitatge particular. En aquesta direcció feia falta allunyar-se del model residencial col·lectiu, com a equipament hoteler-sanitari i acostar-se al model residencial particular, com a agrupació d’habitatges amb serveis.

A més d’aquest model residencial – edificatori, la idea anava més enllà, resultant imprescindible que aquest tipus de residència no fos un corpuscle aïllat del món real, havia de formar part, tant constructivament com socialment del teixit urbà i social existent, integrant-se tant a la ciutat com en la societat.

Primers passos:

Per tant, el primer pas va ser una acurada selecció d’habitatges, dins del parc edificat existent, de diverses grandàries i amb una posició relativa entre elles que permetés entendre un conjunt de gestió única, però preservés la identitat de cada habitatge. Aquesta premissa ens va portar a treballar contra el parc edificat públic de l’ajuntament de Terrassa, que va participar activament de la idea del projecte i va posar a la disposició de l’entitat la possibilitat de seleccionar un tipus d’habitatges, que a més de ser uns habitatges a l’ús en planta superior, disposaven d’unes plantes inferiors, amb espais diàfans i polivalents que funcionaven com a alleujament dels propis habitatges, a més d’afavorir les activitats col·lectives dels usuaris del conjunt. Tots els habitatges disposen d’accés des de la comunitat de propietaris que les contenen, i donen, a l’interior, a uns patis, que l’actuació va connectar, comunicant-los tots, per a connectar el conjunt, creant la residència horitzontal.

Desenvolupament funcional i inici de l’actuació:

A partir d’aquest plantejament general, que permet entendre el cos de l’actuació, els habitatges havien de resoldre, a nivell d’accessibilitat, tant la pròpia deambulació horitzontal com la vertical entre les dues plantes que les conformaven, a més de l’accessibilitat general de la residència. L’actuació es va plantejar a dues bandes, l’arquitectònica i la tecnològica, combinant solucions constructives i instal·lacions que van permetre aconseguir l’objectiu de la plena eliminació de barreres, tant en els propis habitatges com en el conjunt residencial.

Un plantejament nou versus al model de residència, el lideratge d’una entitat social, l’adequada implicació de l’administració pública, més una idea clara de projecte arquitectònic amb un plantejament atrevit i la correcta combinació de solucions constructives i tecnològiques, van permetre portar a bon port una actuació que aconsegueix transformar la vida de les persones.

Una veritable alternativa a la pròpia llar, mantenint la independència dels diferents nuclis de convivència, dins d’un conjunt residencial, sense barreres, que desmunta física i conceptualment la residència tradicional, però es gestiona com una única entitat.

Resum de dades de l’actuació

La superfície de sostre residencial intervinguda està per sobre dels 1.000,*00m², repartits entre 7 unitats de convivència, d’entre 4 usuaris i 7 per unitat. Cobrint un total de 47 places residencials, de les quals trobem 15 habitacions individuals i la resta dobles. L’actuació gaudeix de plena accessibilitat general, a partir de 3 elevadors verticals plenament integrats en el conjunt residencial, a més de 21 places accessibles i 18 banys adaptats, disposant sempre de 2 banys per unitat de convivència.

Revista ASEPAU Nº5

Contacta’ns
close slider
Contacte (pop up)

Tens dubtes, consultes?

Escriu-nos i et respondrem per donar solució a totes les teves consultes.

He llegit i accepto les condicions de la nostra Política de privacitat i el nostre Avís legal.