Cohousing: Quines diferències hi ha entre aquesta opció i les altres alternatives d’habitatges compartits? Queda’t, que t’ho explicarem en aquest article!
Com ja hem vist en una entrada anterior, Cohousing Sènior, quan el col·lectiu i comunitari s’uneixen, l’habitatge col·laboratiu o cohousing és una “forma de viure en comunitat”, un habitatge compartit, basat en el consum col·laboratiu on un grup d’individus amb valors comuns i una forma de viure similar, decideixen dissenyar un espai a mida.
Aquesta modalitat d’habitatge compartit, enfocada al servei de gent gran, compta amb similituds i diferències claus respecte a altres modalitats com les de les residències o els habitatges tutelats per a gent gran.
3 habitatges col·laboratius i 6 diferències clau
Target o públic objectiu
Tant el cohousing sènior com els habitatges tutelats estan pensats per a gent gran i autònoma, mentre que les residències són ideals per a persones grans que depenen de l’atenció personalitzada de tercers.
Model de gestió
El cohousing és l’única alternativa autogestionada, és a dir, liderada pels propis convivents. Les residències compten amb una administració terceritzada que brinda un servei i és independent dels seus consumidors i, finalment, els habitatges tutelats es poden gestionar a través d’administracions locals, entitats privades i ONG’s.
Espais privats
En el cas del cohousing, l’espai privat/individual és l’habitatge sencer, mentre que en els habitatges tutelats hi ha l’opció de, si es comparteix habitatge, disposar d’una habitació, o en cas de no compartir-la, d’un apartament sencer. Les residències poden comptar amb habitacions individuals o compartides.
Espais comuns
Els espais comuns a les residències estan establerts arbitràriament i no consideren les individualitats dels convivents. Per contra, el cohousing compta amb espais comuns dissenyats i escogits pels propis habitants en base als seus gustos i necessitats. Els habitatges tutelats compten amb els espais comuns d’un habitatge convencional si es comparteix apartament i, si no és així, hi pot haver espais comuns com els que trobem a una urbanització.
Atenció i cures
En el cas del cohousing, es poden contractar serveis externs per a la cura dels habitants, però aquesta assistència serà opcional, i la decisió sempre estarà en mans del col·lectiu. Els habitatges tutelats poden incloure atenció mèdico-sanitària que serà administrada per l’entitat encarregada de la tutela i les residències ofereixen cures mèdiques i assistencials com a part del servei prestat.
Finalment, és important remarcar que els preus de cadascuna de les modalitats difereix molt depenent de si es tracta d’una residència, que acostumen a ser molt elevats, d’un cohousing, el desemborsament dels diners del qual s’efectua al començament, mantenint-se després en una mitjana d’entre 350 i 900 euros mensuals, o d’un habitatge tutelat, la més econòmica de les opcions perquè és una modalitat subvencionada, majoritàriament per l’administració pública i en règim de lloguer.
Coneixies aquesta informació?